He estat dos dies al darrere els fogons cuinant. No us ho creureu: he fet els canelons de Sant Esteve i els torrons!!!
El més sorprenent de tot és que m'he relaxat com mai!!!
Espero que a més de relaxants, siguin profitosos.
Bon Nadal a tots!!
[ 1 comentari ] ( 33 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3 / 89 )Necessito colors. Colors forts: verd, vermell, groc i negre!!! Necessito una obra d'art. Necessito calma...
Bona nit amics, que tingueu una nit reparadora!
Títol: La ratlla verda (o Madame Matisse)
Autor: Matisse, Henri (1869-1954)
Cronologia: 1905
Estil: fauvisme
Tècnica: oli
Suport: tela; 40,5 cm x 32,5 cm
Localització actual: Statens Museum for Kunst, a Copenhaguen
Tema: retrat de la dona de Matisse en què el pintor juga amb els colors per tal d’estructurar el quadre i donar-li volum
Comentari
La ratlla és una obra que ha estat considerada com una mena de manifest o proclamada del fauvisme. Es tracta d’un retrat que Matisse va fer de la seva dona, en el qual es resumeixen les característiques principals del moviment pictòric esmentat: recerca d’una estructura harmònica en la comosició, caràcter no imitatiu de les formes, independència del color respecte de la forma i ús de colors exaltants i violents.
En aquest Retrat de madame Matisse, també conegut sota el títol de La ratlla verda, veiem el bust d’una dona, centrat en la composició amb la cara una mica decantada. El veritable protagonista de l’obra és ben clarament el color, ja que l’artista, en comptes de representar la seva dona com ell la veu, la plasma tal com la sent a través de la seva paleta encesa. És, doncs, una pintura al servei de les sensacions o vivències. Així, fent servir colors purs, sense matisos, el pintor utilitza en la part esquerra del quadre tons vermells i taronja; dibuixa, però, una franja verda damunt la part central del rostre per tal que contrasti, com a complementarietat, amb les tonalitats d’aquesta part esquerra que resultarà, consegüentment, càlida i contrastada i, per tant, s’acostarà a l’espectador. En la part dreta de la composició, en canvi, Matisse fa servir tons freds i no contrastats amb la franja verda esmeralda, per la qual cosa aquesta part del rostre, a diferència de l’altra, ens sembla més allunyada. Uns efectes que ben segur que desapareixerien sense la franja verda.
D’altra banda, el caràcter no imitatiu de la realitat que perd a Matisse tenia la pintura podria quedar ben palès en el següent comentari del mateix autor. En una ocasió, algú li va objectar que el braç d’una dona que ell havia pintat era molt més llarg en el quadre que no en la realitat; l’artista, assenyant l’obra, li va contestar: “S’equivoca, això no és cap dona, és un quadre”. I és que, en La franja verda, Matisse no pretenia pas copsar el veritable rostre de la seva dona, i encara menys embellir-lo; volia, simplement, fer una declaració dels principis pictòrics del faubisme, segons el qual, entre altres coses, la pintura s’havia de valorar només des dels seus valors plàstic, i mai per l’eficàcia o no eficàcia a copsar i representar la realitat tangible.
Eva Nieto Martínez
Daniela Gómez Degni
[ 1 comentari ] ( 16 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3 / 84 )Aquest any no m'he portat bé i sospito que els reis no em portaran el que he demanat a la carta...
Reconec que sovint sóc un pel impulsiva, i que a vegades peco d'excès de "felicitat". Aquesta felicitat em fa pensar que tothom s'ha de prendre les sorpreses amb alegria i divertiment. Clar que les sorpreses que per mi podrien ser agradables pels demés poden arribar a ser un mal de cap!
Parlo dels animals de companyia... M'agraden des dels pinguins als esquirols, però jo només demano (com els nens petits) un gosset o una gata!.
Porto ja un parell d'intents de fer una sorpresa "agradable" al meu novio duent a casa animals de companyia:
La primera vegada vaig portar un coker preciós que em regalaven perquè els amos es mudaven de ciutat. Era dolç i ben educat. Però la relació gos-novio-45m2 era una mica dura... Afortunadament la mestressa del Dinky, als tres dies de plorar i no soportar el dol, em va demanar si podia tornar-li. Va ser una sort pel gos, pels veins, però sobretot per la meva relació de parella!!!
De seguida vaig adonar-me que un gos en una ciutat era un tema complicat...
El segon intent va tractar-se, doncs, d'una mixeta...
Als jardins d'on treballo un munt de gates es van posar a parir alhora, així que trobavem gatons per tot arreu. Eren l'encant per tothom. Tothom volia tocar-los, però quant ja se "la campaven" no es deixaven pas! Així doncs no vaig tenir altre remei que agafar un que encara no "se la campés". Un senyor em va agafar una mixeta que no deuria tenir ni una setmana de vida i em va asegurar que si la cuidava em sobreviuria...
ja em veus a mi, cap al metro amb una mixa que no m'ocupava ni el volum de la ma... En arribar a casa, feina vaig tenir a donar-li llet amb una xeringa!! La veritat és que ni jo ho veia gaire clar... Va ser en arribar en Francesc que em va fer adonar de la bojeria que havia fet!! l'endemà vaig tornar el projecte de gat, perquè la seva mare el cuidés tal com es mereixia.
M'agradaria saber què en pensen els psicoanalistes de la gent com jo que els encanten els animals de companyia...
Al que anavem: com que no tindré en molt de temps ni gat ni gos. He adoptat aquest trio d'animalons que he trobat per casa!!!
És pot ser més animal que jo???
[ 1 comentari ] ( 10 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 78 )El progrés és compartir: l'animal és un conjunt de cel.lules individuals que un dia decideixen especialitzar-se i que per sobreviure requereixen compartir l'energia.
Avui, tornant a casa, carregada amb les claus del pis a una ma i el diari i el pa a l'altre, un noi, amb un somriure agradable, m'atura i em demana: "tindries un tros de pa", i jo : "oi tant, té" -li ofereixo el que tinc entre les mans-, el noi, cabell de cotó fluix parteix la baguete i se n'endú el que necessita.
Ha estat sobtant, però agradable poder compartir un tros de pa.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3 / 81 )Anterior Següent
Calendari
