Viatge Barcelona-London. Arribada immigració London Standsted (recordem tots els protocols de vigilància que han desplegat a Londres els darrers temps per evitar atemptats...); em demanen el DNI o passaport, trec de la butxaca del polar el DNI, l'ensenyo, el passen per un lector de codi de barres, em permeten el pas.
Abans de recollir la maleta (que m'han fet facturar per dos maleits centímetres, "avui han canviat les normes", em diuen), guardo el DNI de la butxaca a la cartera, quant, apaaaa!!! sorpresaaaa!!! si al lloc on guardo el DNI ja n'hi tinc un!!!!
¿=/&%$·%&"!!¡)?
Podrieu pensar que hi tinc el DNI del gat o d'algú altre, però no, el DNI no enganya 457398300: els dos son meus!!! ostres ara que hi penso: havia perdut un DNI fa un any, i vaig fer-me'n un de nou fa uns mesos... És evident: la foto del DNI que he utilitzat per passar l'aduana és força més antiga que la del DNI que tinc ben guardat a la cartera...
He passat la frontera amb un DNI que hauria d'estar anul.lat!!!
Afortunadament tot funciona així: no m'imagino al "cuartelillu" sense saber per què, acusada de passar amb un document fals!!!!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3 / 87 )No us ho creureu però no trobo enlloc un llibre de Murakami que m'estava llegint. En fi, m'he quedat a la meitat. Quan aparegui ja continuaré...
Afortunadament avui m'han regalat El cuaderno rojo de Auster. Aquí va una frase.
Estés dónde estés todo el mundo es el extrangero. El mundo es como los poemas de Baudelaire, Rimbaud y Verlaine: incomprensible y apasionante.El mundo es una lengua extraña que hay que traducir.
[ 2 comentaris ] ( 16 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.8 / 93 )Chillida LeKu, un gran espai per reflexionar petites coses!!!
L’escultura de les segones avantguardes, és a dir, posterior a la Segona Guerra Mundial, té una clara tendència cap a l’informalisme però no pas d’una manera tan radical com en la pintura.
Mutació correspon a la primera etapa artística de l’escultor basc Eduardo Chillida. És una obra poc coneguda però significativa perquè permet veure la força que l’escultor sap extreure dels materials, en aquest cas l’acer, i la contundència de les formes, del quals no tenen suport ben bé iconogràfic ja que no representen una forma concreta. Els noms de les obres de Chillida expressen mes habitat conceptes que no pas objectes materials. Es veu en mutació, que vol dir transformació, evolució o variació; per tant, s refereix a un procés de canvi. Les formes, sense el suport de la realitat, han renovat el èxit escultòric. Aquesta és una innovació del s. XX: l’abstracció. El nucli essencial de l’obre de Chillida és l’espai com a punt de partença i origen, i al mateix temps, límit. Chillida es formula bàsicament quatre conceptes: el límit, el buit, l’espai i l’escala. Tots ells estan subjectes entre ells, i relacionats amb la matèria. Per ell, les escultures no són representacions si no preguntes, la qual cosa posa el significat metafísic i poètic de les seves obres.
L’escultor crea estructures tridimensionals vigoroses, de tall arquitectònic, a l’interior dels quals s’obren buits tan importants com la mateixa. A les seves obres si veu la presència física del treball: gràcies a pas del foc e metall esdevé dúctil, emmotllable. La producció de Chillida recorda alguns èxits artesanals per la manera contractà els volums, l’espai i el buit, a l’hora que conservà totes les peculiaritats el natural i l’orgànic. L’escultor basc treballa els materials més diversos amb un sentit més racional que els seus antecessors Pau Gargalloo Julio González. El resultat són unes formes abstractes, radicals i rotundes.
Els treballs de ferro i fusta d’Eduardo Chillida dels anys 1950-1960 s’articulen perfectament dins d’una societat molt industrialitzada, com era la basca. L’escultor evoca un artesà que mira la seva terra formada per una societat tradicional que lluita per mantenir la seva especificitat, en un món de transformacions accelerades.
Chillida va fer els primers passos artístics en l’abstracció geomètrica, entenen que la tècnica és un instrument inigualable per expressar un univers d’idees que va més enllà del tangible i concret. Les seves obres s’han de contemplar com a veus materials que s’han de deixar sentir amb tota la grandesa. El domini que té de la mesura i la proporció el converteix en un dels mostres contemporanis que han donat és bé les seves peces d’una gran monumentalitat, sigui quina sigui l’escala i el lloc que ocupen.
Hi conflueixen l’herència de l’escultura moderna i els arquetips culturals el seu país, País Basc. A partir d’aquests elements crea una obra polifacètica recorrent els materials més diversos. La valoració que fa de la mateixa per ella mateixa el portarà a experimentar-la contínuament per mirar de resoldre els problemes conceptuals que es plantegen. De vegades recorren a tones d’acer, formigó, fusta o granit per fer escultures de gran dimensions (Abesti Gogora de seixanta tones de pes, 1959). En aquests casos necessita gairebé una gran fàbrica per treballar. No obstant això també en fa moltes de petites o mitjanes.
Els darrers anys ha fet servir material tan lleugers com el paper i la corda, tan com es veu en la sèrie de collages anomenats levitacions (1988-92), o la terra cuita de la sèrie Lurra.
Alguns dels seus darrers projectes són el buidatge d’un caserio de Zabalaga per fer-ne un espai on presentarà la seva obra al País Basc i el projecte de Tindaya a Fuerteventura, consistent a buidar una muntanya per introduir-hi l’espai del firmament.
Títol: Mutació
Autor: Chillida, Eduardo, (1924)
Cronologia: 1959-1963
Estil: art abstracte
Tècnica: forja
Material: acer
Formes: escultura exempta
Cromatisme: monocroma
Localització actual: Galeria Maeght, a Paris
Tema: és una mostra d’equilibri entre les zones massisses i les buides, en el marc de la qual la forma es desenvolupa lliurement a l’espai.
Els diferents angles que origina la matèria en cargolar-se deixen espais buits que es converteixen en parts integrants de la mateixa escultura.
[ 1 comentari ] ( 13 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3.1 / 87 )Tres quarts de vuit del matí, dijous, festiu. Un carrer molt cèntric de Barcelona. Una agència de viatges exòtics. Com la majoria de Catalans em dirigeixo a buscar el cotxe per anar al País Basc. Curiosament el cotxe és aparcat al costat de l'agència de viatges. En aproximar-m'hi contemplo un home, dret, amb els braços elevats per sobre el cap, les mans juntes. Mirada perduda dins l'agència de viatges on hi ha una imatge de Buda. L'home vesteix pantaló ample, semarreta i un gorro andí.
auuuuuummmmmhhhhhh és la seva paraula.
Surto del garatge amb el cotxe i lhome en qüestió segueix la seva meditació.
Mentre nosaltres estem nerviosos dins un automòbil, amb pressa per arribar, hi ha gent qeue es relaxa per nosaltres, indiferent al món.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3 / 85 )Anterior Següent
Calendari
