Estic en un pais que sempre s'ha venut com a lliure...
Estic en un pais que preten alliberar als pobres paisos que suposadament no gaudeixen de la mateixa llibertat que ells...
Estic en un pais en el que passen coses on enlloc mes son permeses...
Havia pensat, i m'havien fet pensar, que Michael Moore era tendencios, exagerat i potser malintencionat amb les seves pel.licules i llibres. Estant a EUA he viscut personalment experiencies que m'han fet adonar que Moore fa descripcions que no s'allunyen de la realitat, pintat, aixo si, amb el seu humor particular.
He viscut tres casos que podrien haver servit d'exemples dels problemes de la sanitat americana a la pel.licula Psicko:
Una amiga embarassada, d'alt nivell cultural i acabada d'arribar a EUA desitjant un mon millor no s'ha pogut estudiar i no ha pogut saber el sexe del seu proxim fill fins a les 26 setmanes d'embaras perque fins aleshores no la cobria la seva asseguradora.
Una americana que fa anys que paga a la seva asseguradora va ser enviada a casa sense estudiar i sense cap explicacio despres d'haver sofert una fractura oberta del perone perque la seva asseguradora no li cobria la cirurgia. Va estar de sort, la infeccio de la ferida es va curar amb antibiotic i no va tenir complicacions neurologiques. Aixo si, va patir dolors insoportables durant cinc dies, i la cirurgia i l'evolucio es va retrassar 20 dies!
Un parent america, que actualment no te cap tipus d'asseguranca i ja acumula una deuta de 6000 $ despres d'haver tingut una filla preciosa, no visitara a cap metge perque li revisin una infeccio que requeriria una petita cirurgia perque no s'ho pot permetre.
A l'hospital on he estat he vist que els presos quan ingressen a l' hospital porten "manilles" i qui els fa de celador es el propi policia. Quan han requerit una intervencio i tornen a l'habitacio segueixen amb les mans "emmanillades" i el policia al costat mirant a la TV la mateixa serie.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3 / 120 )Avui he gaudit de tarda tranquila al museu (sempre i quant es pugui definir com a tranquil passejar per un d'aquests majestuosos museus on has d'escollir que veure).
Sobretot m'he entretingut a la zona d'impressionisme i postimpressionisme, i avui m'han cridat l'atencio quadres on predominava el blanc: "Sandvika" i "Branch of the Seine near Giverny" de Monet, i sobretot "woman at her toilette" de Berthe Morisot. Us convido a relaxar-vos amb aquest!
woman at her toilette
Berthe Morisot (1841 - 1895)
The Art Institute of Chicago
En principi, els impressionistes sentien una profunda aversió per tota pintura que fos massa formal o estigués massa treballada. En cap moment no van intentar portar a la tela conceptes romàntics com la profunditat, la solitud, el silenci o el misteri de la naturalesa, perquè creien que la missió de la pintura consistia sobretot a representar la naturalesa des del punt de vista òptic exclusivament. La tradicional llei de la mímesis (la imitació de la realitat) va ser interpretada per ells amb una radicalitat sense precedents i el que havia estat criticat per la majoria de les postures estètiques del passat (la captació purament aparent de la realitat) es va erigir en credo absolut per a l'Impressionisme. La representació artística, segons aquest moviment, no havia d'estar mediatitzada ni per la imaginació ni per la raó, sinó que tenia per únic objectiu traslladar a l'obra les impressions impregnades en els sentits i a la retina. En aquest sentit l'Impressionisme anava a defensar un art vinculat a l'aparença, desitjós de reflectir la temporalitat del fenomen i indiferent per complet a l'essència oculta de la naturalesa.
És impossible no veure l'alliberament que va suposar l'aparició de l'Impressionisme i de les seves conseqüències immediates: pintar a l'aire davant el motiu, observar directament la naturalesa, atorgar a la llum l'hegemonia que li correspon en el domini del visible, relativitzar tots els colors, abandonar la pintura de llegendes polsoses i tota ideologia directa, parlar de les aparences quotidianes que conformen l'experiència d'un públic urbà més ampli (festes, dies de camp, vaixells, dones al sol...)... Cap pintor anterior no s'havia atrevit a tant. Una pintura impressionista és, alhora, més precisa i més vaga, que qualsevol altra pintura que hàgim vist anteriorment. En ella tot ha estat més o menys sacrificat en nom de la precisió òptica dels seus colors i tons. L'espai, les mesures, l'acció (la història), la identitat, tot queda submergit sota el joc de la llum. I sorprenentment tot pot deduir-se'n d'una simple afirmació que Monet va fer en diverses ocasions: El motiu és per a mi del tot secundari; el que vull representar és el que existeix entre el motiu i jo.
El que ha canviat és fonamental. Abans, l'espectador entrava a la pintura perquè el seu marc o les seves vores eren el llindar. La pintura en qüestió creava el seu temps i el seu espai propis i l'experiència d'aquests romania inalterable i podia ser viscuda una i altra vegada. Però l'Impressionisme va tancar aquell temps i aquest espai i el que en realitat l'espectador rep del quadre es pren del que succeeix entre ell i la pintura perquè dins d'ella no succeeix gens.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressionisme
[ 2 comentaris ] ( 30 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 37 )
Avui malgrat tot ha estat un bon dia...
Ahir vaig dormir forca malament, donant voltes pel llit, despertant-me, molesties a l'estomac, potser malsons.
Mhe llevat tard.
M'he sentit malament amb mi.
He decidit anar a treballar encara que fos tard.
Agafo el metro pero com que em feia molta mandra haver de caminar i a aquelles hores del dia, no rush hours, la parada de metro que tinc propera no te la meva linea. He decidit fer trasvord i agafar la rosa.
M'he hagut d'esperar molt, moltissim pero ha valgut la pena...
M'assento i em disposo a mirar, no volia llegir mes apunts. A la parada seguent entra tota una familia (tres o quatre nens negrets, pare i mare). Els nens entren fent enrrenou...
La nena s'assenta als bancs del meu costat, el nen petit que anava seguint-la darrera seu, al meu costat.
El nen treu la seva pistola d'aigua i fa veure que dispara.
La nena, cridant, avisa a la mare (es xiva) que el nen juga amb la pistola.
La mare ve corrent del final del vago, agafa el nen pel brac i li diu que PROU! s'emporta el nen.
La nena aprofita i s'assenta al meu costat. Jo li pregunto que per que ho ha fet. Ella em mira dient "no he fet be?", la mare li pregunta que si ho ha fet per poder seure amb mi. Silenci.
La nena, que despres m'explica que te 9anys i que li agradaria ser Cheer Leader, m'ensenya tot el que porta al bolco blanc: pinta llavis brillants (dos o tres), pinta ungles amb purpurina, i un monederet. Em diu que m'hauria de pintar les ungles i em convida a fer-m'ho ella. Li dic que millor que no en aquell moment perque he d'anar a treballar.
La mare deixa tornar al nen, s'acosta i jo li faig un lloc entre la nena i jo (incapac de recordar els seus noms), m'explica que ell te cinc anys, que no te moltes ganes d'anar a l'escola, m'ensenya com funciona la pistoleta, i m'ensenya unes "pupes" que te a la pell. Jo li ensenyo les meves (pitjors, molt pitjors jeje).
Comencem a jugar amb les mans. M'ensenya poc a poc un joc d'aquells que es fan cantant cancons. Despres vol jugar mes rapid. La nena tambe juga amb mi.
Ha estat un viatge molt molt molt agradable en metro!!!
Espero que aquest parell, els seus germans (de 14 i 1a), i els seus pares, tinguin molta sort a la vida!
M'encanta transportar-me a la infancia i riure!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.2 / 45 )
Arribo a casa de l'hospital perque no tenia mes que tres dolars per agafar el metro (i cada viatge en costa 2), aixi que malgrat el sol i el bon dia que feia, no tenia possibilitat de passejar i fer la ruta de l'arquitectura.
Afortunadament he anat a casa...
Ens sentem davant la tele, mirant l'unic canal gratuit que aquests dies ens funciona perque el vei probablement no ha pagat la TV. De repent paren la transmissio, i un anunci escrit avisa d'un tornado que s'acosta a Chicago. Immediatament conecten les noticies i recomanen que la gent s'allunyi de les finestres i vagi al basement, al soterrani.
Busquem a internet, preveuen vents de 40-50milles/h, ens acollonim i decidim anar a baix... mentre ens preparem per baixar (cosa de tres minuts) comenca a fer-se fosc, tant que s'encenen els fanals com si fos de nit, comenca a ploure, trec el Mateo de la finestra, plou molt mes fort i arriven vents: veig que a casa la veina vola una carpa de jardi, de repent deixo de veure mes per la finestra perque la pluja es super intenssa.
Baixem
Ens hi estem cinc minuts, despres veiem que no fa tant vent, i tornem a casa. Ara plou, al carrer hi ha moltes branques, i s'escolten moltes sirenes (ambulancies o mes probablement bombers).
Despres de la tempesta arribara la calma...
l'estare esperant amb candaletes!!!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 2.8 / 33 )Anterior Següent
Calendari
