A Chicago malgrat hi hagi barris on ningu ho diria, mes de la meitat de la poblacio la conforma gent de color.
Avui he tingut un parell d'experiencies agradables:
1.havia quedat a una hora en un lloc, pero m'ha estat impossible d'arribar perque a Chicago tenen la mania de posar en dues estacions de metro de diferent color el mateix nom (d'acord les estacions estan situades al mateix carrer, pero a alcades ben diferents!), quant ja arribava gairabe mitja hora tard esperant el meu tren linia blava en la estacio rosa, he decidit pujar i parar a la primera estacio blava; alla he demanat al primer passavolant si em podia fer un favor: li he demanat el movil a un xicot que escoltava el seu ipod, i per sorpresa m'ha dit que ho sentia molt pero que no portava el telefon a sobre. Jo no he desistit, i he anat a la seguent persona que tenia a prop, i tot i dubtar un momentet m'ha ofert amablement el seu "cable". Gracies a ella he tingut una agradable tarda!
2. He disfrutat del magnific concert de fussio Blues- Hip Hop al Jay Pritzker Pavilion al Millenium Park que ens ha ofert Billy Branch i el seu grup The Sons of Blues!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3 / 39 )
cues eternes a immigracio de l'aeroport,
esquirols i conills al jardi,
comencar a treballar a les 6.15h del mati,
molt de jet-lag...
definitivament estic als EUA!!!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.5 / 99 )Mark Harden's Artchive Klimt, Gustav
The Kiss 1907-08
Oil and gold on canvas 180 x 180 cm
Osterreichische Galerie, Vienna
que tinguem sort!
[ 1 comentari ] ( 21 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3.1 / 50 )
Truquen a la porta...
"la Srta. Guimbi?"
"jo mateixa"
"floristeria"
UAAAAUUU, sorpresa, emoció, nervis, estranyesa...
de qui serà???
tinc un fan desconegut????
és algú que em vol complicar la vida de parella?
o potser és el meu estimat que a més d'ajudar-me a acabar el treball de tesina a última hora em vol sorprendre regalant flors dia rere dia????
Tinc un ram de dotze roses vermelles a les mans, semblant al què em van regalar als quinze anys (ufff com ha passat el temps!), i no sé pas de qui és...
Les oloro, les contemplo, les gaudeixo i deixo anar la imaginació; en dos minuts monto dues pel.lícules ben diferents...
però com sempre la realitat supera de llarg a la ficció, i la nota em treu de dubtes...
és del senyor més senyor que mai he conegut, és d'un gran amic, és d'una persona que estimo i admiro.
GRÀCIEEES a tu per existir!!!!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.2 / 54 )Anterior Següent
Calendari
