The Kiss 1907-08
Oil and gold on canvas 180 x 180 cm
Osterreichische Galerie, Vienna
que tinguem sort!
[ 1 comentari ] ( 21 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3.1 / 50 )
Truquen a la porta...
"la Srta. Guimbi?"
"jo mateixa"
"floristeria"
UAAAAUUU, sorpresa, emoció, nervis, estranyesa...
de qui serà???
tinc un fan desconegut????
és algú que em vol complicar la vida de parella?
o potser és el meu estimat que a més d'ajudar-me a acabar el treball de tesina a última hora em vol sorprendre regalant flors dia rere dia????
Tinc un ram de dotze roses vermelles a les mans, semblant al què em van regalar als quinze anys (ufff com ha passat el temps!), i no sé pas de qui és...
Les oloro, les contemplo, les gaudeixo i deixo anar la imaginació; en dos minuts monto dues pel.lícules ben diferents...
però com sempre la realitat supera de llarg a la ficció, i la nota em treu de dubtes...
és del senyor més senyor que mai he conegut, és d'un gran amic, és d'una persona que estimo i admiro.
GRÀCIEEES a tu per existir!!!!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.2 / 54 )
Quin regal!!!!
Els tenia tots junts: Paco Ibañez el rehibindicatiu cantador de poetes, el Bell Moustaqui la sensibilitat del dia a dia, el descobriment d'Aute: una veu solemne, Nino: gracies per l'energia africana!
http://www.babelpuntodeencuentro.org/
[ 2 comentaris ] ( 19 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.8 / 50 )Un espectacle per no perdre's!!! a la nit una il.luminació encertada.
Uns cossos, uns quadrats, molts sentiments!!!!
Les escultures colossals d'Igor Mitoraj, volgudament incompletes i emulant el desgast del pas del temps, remeten a l'imaginari de l'arqueologia grecoromana. L'artista assenyala que s'inspira en l'home actual, en la vida contemporània, i que la connexió clàssica és tan sols un aspecte exterior. «No vull ressuscitar les escultures antigues sinó l'art antic», que considera un referent, igual que la societat, i en reivindica els valors de proporció d'un i de democràcia de l'altra. «Ens hem oblidat d'aquesta font originària de la nostra civilització», sosté. Defensa que, com tot art figuratiu, el seu també pot ser objecte d'opinions de tot tipus, malgrat que es manifesta al marge de tendències. «La moda no m'interessa gens», indica, i apunta que el qualificatiu de la crítica amb què s'ha sentit més identificat és «transneoclàssic». Les estàtues beuen de l'academicisme. Són bustos, torsos nus, de figures mitològiques com àngels i centaures, interpretades sota un prisma personal, però evocadores de la bellesa dels clàssics mediterranis, i amb materials naturals (marbre, granit, bronze, ferro) que busquen evocar aquesta «ànima» de l'art antic. Un dels seus signes d'identitat són les figures embenades i els rostres momificats, sempre en representacions humanes amb caps trencats o sense braços, mutilats, com moltes de les escultures de l'antiguitat que avui són als museus.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/notic ... mp=2387447
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3 / 48 )Anterior Següent
Calendari
