Egipte i Mesopotàmia (a partir del 3000aC) i el poble Hebreu (a partir del 1200aC) són tres civilitzacions desenvolupades al Pròxim Orient. Es tracta de societats evolucionades amb una cultura religiosa i expressió artística important, diferenciable entre elles.
Pel POBLE EGIPCI el temps és etern, la mort no existeix sinó que existeix una vida i un més enllà infinit (es viu a la tomba en forma d’ocell podent visitar el Nil, o es puja al cel en forma d’estrella). Es tracta d’una interpretació estàtica del cosmos: l’univers no varia des del principi dels temps. Les accions, els objectes que cal que siguin recordats van ser creats en el moment de la cosmogonia, quant es va crear el món.
El futur seguirà l’ordre establert i gràcies al rei les forces del caos seran dominades. El futur és desconegut però segur, la falta d’ordre serà ocasionalment puntual quant el rei no compleixi els deures còsmics. La visió del món és optimista.
El rei, el Faraó, és la reencarnació d’un Déu (no pertany al gènere humà). Disposa de poder sobrehumà, sagrat o arquetípic, ja que ha de mantenir l’ordre concebut en el moment de la creació (tant de la vida com de l’eternitat).
És el catalitzador de les forces còsmiques i socials, i manté l’harmonia universal de la integració (la MAAT). És un déu just i responsable, intermediari entre el món dels déus i dels humans, que dóna seguretat a la població i està al seu servei: no actua de forma arbitrària sinó que actua per tal de mantenir l’ordre estàtic. El poble està sotmès a la seva autoritat, a canvi de ser alliberat de la por i la incertesa del devenir.
A MESOPOTÀMIA s’assumeix la mort i es creu en la resurrecció. La visió del món és pessimista: de la mateixa manera que les estacions es succeeixen de forma incerta, el futur és insegur i ningú pot preveure’n el resultat.
El rei és un membre de la comunitat escollit pels deus, de qui en depèn. D’igual forma que a Egipte, el rei manté una relació entre la societat humana i els poders sobrenaturals.
Els deus atorguen a un humà poders polítics i còsmics: la seva funció és assegurar l’harmonia universal a través de la Guerra Santa (volguda per ells) ja que a través de l’expansió i conquesta es redueix el desconegut (el caos) i augmenta l’ordre. La seva finalitat és doncs, primàriament militar, però també dicta lleis o recapta impostos, per exemple.
A ISRAEL Déu és etern, únic i absolut. El temps, l’espai, la natura i l’home són creacions seves. El temps és lineal, i irrepetible, va evolucionant des de la creació. Els fets i les actuacions humanes són igualment úniques i singulars.
El rei hebreu és un home escollit pel propi poble. És un rei profà i l’únic vincle amb Déu és que és la seva creació. El rei no ha de mantenir l’ordre còsmic dels deus i no està lligat al cosmos. La seva funció és ser líder a la guerra, o fer d’àrbitre en conflictes. Com qualsevol altre hebreu està subjecte al judici de Déu.
Els textos i iconografia de cada societat representa el seu pensament. Així doncs:
A EGIPTE l’escriptura té un caràcter sagrat i màgic. No expressa fets sinó arquetipus, i mites. Pel seu caràcter màgic no es modifica i perdura 3000a pràcticament inalterat.
Els textos no tenen intencionalitat ni funció històrica sinó que representen, per exemple, la vida dels deus faraons i el seu origen primordial.
Existeixen quatre escriptures destacant-ne:
El jeroglífic té forma pictogràfica –de dibuixos-, els textos tracten temes religioso-mítics, i estan plasmats en monuments de pedra.
El hieràtic, la forma és una cursiva del jeroglífic, s’expliquen temes de cada dia, i són escrits amb tinta sobre papir.
A MESOPOTÀMIA l’escriptura té una finalitat administrativa i comptable del temple: s’exposen edictes reials, codi de lleis... (el més extens el codi d’ Hammurabi).
Pel seu caràcter utilitari, va evolucionant al llarg del temps i es transforma. És una escriptura també pictogràfica amb xifres i noms fetes en tauletes d’argila, que evoluciona a l’escriptura cuneïforme.
Del poble HEBREU existeix poca iconografia de l’època. Existeixen els documents de la Bíblia, escrits en posterioritat i amb una finalitat teològica i doctrinal més que històrica.
Una vegada més cal tenir present que malgrat el passat fou real, la història escrita és sempre subjectiva i cal tenir en compte quina finalitat hi ha darrera de cada document
[ 1 comentari ] ( 6 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3 / 21 )
Les bases de qualsevol estudi (també de ciències) són les humanitats. No existeix un mètode propiament filosòfic i un altre característicament científic sinó que la ciència és una conseqüència del pensament filosòfic.
Com diu J.Abascal ¨Es fundamental que el pensamiento filosófico contacte más con el mundo de la ciencia¨ no només perquè ajudi al científic, per exemple, a expresar-se millor, sinó, sobretot, per adquirir un mètode de treball crític.
Ja que la filosofia és un saber plantejador i la ciència un mètode resolutiu la barreja dels dos coneixements pot ser d’allò més enriquidor.
Per la societat del coneixement seria important apropar el món de les humanitats al de la ciència i biceversa, i superar aquella dualitat medieval de "trivium et quadrivium".
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.2 / 31 )
IMPLICACIONS DE LA NEOLITZACIÓ A LA HUMANITAT
La Neolització suposa la primera i més gran revolució humana perquè per primera vegada l’home actua sobre el medi, el modifica i no depèn exclusivament d’aquest!
Sembla que es va donar en el context d’un canvi ambiental profund amb reducció de les àrees forestals i augment de la sabana. S’inicia a l’Àfrica i al Pròxim Orient, fruit de la coincidència d’un període d’estabilitat climàtica benigna amb l’home anatòmicament modern (H.Sapiens Sapiens del què existeix constància arqueològica de posseir simultàniament i de forma generalitzada:
1. tecnologia complexa -us i fabricació d’eines, p.ex foc-,
2. d’intel•ligència simbòlica -capacitat de reflexió i d’autotranscendència, una religiositat animista manifestada per ritus funeraris amb pràctiques xamàniques i l’art, parietal o rupestre i moble-
3. d’un llenguatge complex –que ajuda a transmetre les idees abstractes, transmetre innovacions culturals i formar estructures socials. S’evidencia indirectament pel desenvolupament de l’hemisferi esquerra-).
Des dels focus primaris el món es va neolitzar de forma difusionista, per colonització, però potser també per desplaçament exclusiva d’idees.
La neolització suposa importants canvis culturals i mentals per l’home , que perduraran en totes les societats mítiques (i per tant també en el cristianisme):
• A nivell Ecològic, existeix una manipulació i modificació del medi: els boscos són
talats i cremats per facilitar l’agricultura (probablement amb destrals i aixes fetes amb pedra pol•lïda), les especies són sel.leccionades de forma antròpica, i els animals, a més, són domesticats. L’home actua i manipula un territori que considera sagrat, penetra i s’integra al cos de la Terra Mare (zona rica en sacralitat), i menja el cos d’un ésser diví (les plantes nutritives són sagrades per procedir del cos de la divinitat mare terra, els cereals, per ex són un regal de la unió del Déu Cel i la Deesa Terra i alguns dels productes guardats ho són pel canvi natural que te lloc en la fermentació llet, pa, formatge, i alcohol) es sent culpable i ha de fer cerimònies per exculpar-se i propiciar la collita (amb sacrificis humans, animals, o benediccions: els morts intervenen en la fertilitat tant humana com vegetal).
La nova societat s’agrupa en campaments sedentaris, densament poblats i ben estructurats (a diferència del model anterior forager). Amb l’augment de població i el contacte animal apareixen noves enfermetats contagioses.
• A nivell Econòmic apareix l’estratègia productiva d’agricultura i ramaderia.
No queda clara la causa que fa de l’home depredador un home productor, la causa que fa que l’home passi de nòmada a sedentari, ni si l’agricultura facilita el sedentarisme o biceversa.
Cal treballar en equip, de forma coordinada, i repartida, i no cal que tots els homes treballin en activitats subsistencials: apareix la jerarquització del treball, la riquesa i les classes socials.
Cal emmagatzemar i cuidar els productes excedents (apareix la territorialitat i la guerra i també la ceràmica i cistelleria de forma generalitzada), si fallen les collites la fam afectarà a gran part de la població i tindrà greus conseqüències.
• A nivell Antropològic, mental i religiós sorgeix una nova concepció del món,
causat per intervenir sobre el territori :
Espai: l’espai és sagrat i reprodueix l’univers. El territori conegut (la vivenda, el poblat, els camps, les pastures) és el cosmos, el centre del món que s’organitza entorn a un nucli, sovint una muntanya sagrada o un arbre (les tombes també són cobertes en forma de muntanya), aquest nucli comunica el cel, la terra, i el món subterrani (els humans, els éssers transcendents, i els difunts), per contra, el territori desconegut és el caos.
L’espai és representat de forma simbòlica (simbolisme cosmològic): el cercle, la corva (la dona que pel fet de parir s’associa al miracle de la creació) designa allò que transcendeix l’home i és sagrat (les zones de culte, les necròpolis, les cabanes o les habitacions) mentre que el rectangle (el brau, el masculí) denota allò concret o realitzat, allò humà.
Temps: el temps és considerat circular seguint un cicle còsmic (naixement-mort-renaixement), que es repeteix infinitament (l’etern retorn).
Cal renovar l’univers anualment amb el ritual de celebració de l’any nou, (cal donar gràcies de la renovació i demanar permís per l’ús de la nova collita, l’home viu constantment amb l’angoixa que s’esgoti i no es renovi) significa el retorn a un temps pur i primordial .
La palingenèsia és la regeneració, el renaixement. De la mateixa manera que la mort d’una llavor suposa el naixement d’un ser més meravellós. Els difunts s’enterren perquè reneixin en un més enllà (és el que s’anomena soteriologia –salvació- agrària).
[ 1 comentari ] ( 9 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 18 )
Ahir va ploure molt,
ahir va ploure
records,
tristeses,
somnis desfets,
belles amistats,
delicadesa,
amor.
Ahir va ploure molt,
ahir va ploure en mi!
[ 1 comentari ] ( 9 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 28 )Anterior Següent
Calendari
