A la vida, com a l'esquí, quant topes amb una pedra cal lliscar pel seu damunt.
Lluitar contra la pedra pot suposar una forta rascada sobre l'ànima de l'esquí.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.3 / 6 )
serà el que estic llegint?
serà el que estic fent?
serà el Nadal?
vull cridaaaarrr! vull agafar un avióoo!!! vull fugiiiiir!!
"...lo único seguro acerca de la modernidad es su inseguridad y su propensión al caos totalizante" BOUDELAIRE
"las cosas se fragmentan; el centro no sujeta; la pura anarquía recorre el mundo" YEATS
"en el mundo moderno del S.XIX todo está preñado de su contrario, todo lo sólido se desvanece en el aire" MARX
[ 1 comentari ] ( 11 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3.8 / 8 )NO ES POSIBLE
si estas triste piensas a veces
en su cabello en la almohada
en la lisura de sus manos
en su alegría escandalosa
en la manzana que mordía
en su olor a jardín regado
en los zapatos en el suelo
en sus jadeos en tu oído
en las muchas resurrecciones
y en su mirada de chiquilla
asustada frente al espejo.
Sólo así puedes recordarla;
pensarla entera no es posible.
J.A.Goytisolo
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 4.3 / 22 )PROPIETATS DE LA PENA
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 2.5 / 16 )Anterior Següent
Calendari
