i ara...? 
NO ES POSIBLE

si estas triste piensas a veces
en su cabello en la almohada
en la lisura de sus manos
en su alegría escandalosa
en la manzana que mordía
en su olor a jardín regado
en los zapatos en el suelo
en sus jadeos en tu oído
en las muchas resurrecciones
y en su mirada de chiquilla
asustada frente al espejo.
Sólo así puedes recordarla;
pensarla entera no es posible.

J.A.Goytisolo



[ afegir comentari ]   |  enllaç permanent  |   ( 4.3 / 22 )
Vicent Andrés Estellés 
PROPIETATS DE LA PENA



Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

[ afegir comentari ]   |  enllaç permanent  |   ( 2.5 / 16 )
aforismes de zürau 


de l'últim llibre que m'he comprat:

una gàbia va anar a buscar un ocell.

no hi ha un Tenir, només un Ser, només un Ser que aspira a l'últim alè, a l'asfíxia.

Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen.

F.Kafka

[ afegir comentari ]   |  enllaç permanent  |   ( 4 / 23 )
Princesa Quart de Lluna 
Jo lluito per no creure en prínceps i princeses, però aquesta lluita és en va quant em regalen un petit tresor-obra d'art que es titula "Princeses oblidades o desconegudes" de Philippe Lecherneier , segons el llibre em representa la princesa "quart de lluna":



És la quarta filla de Lluna Plena i Os Solitari.


Viu a les grans praderies, on ressonen l'udol del coiot i el cant dels cheyennes.
Duu una corona de plomes, un vestit d'ant i un ceptre d'or de bisó.
Durant hores envia missatges de fum a les seves amigues, cosa que treu de pollaguera als seus pares.
Li encanta ballar al costat del tótem al so del tam-tam.

perquè plogui:
agafar un grapat de terra amb la ma esquerra,
fer tres voltes en un sentit, i set en el contrari.
I esperar (preparar un paraigua).

un indi és un caçador de somnis.

Gràcies, rut!



[ afegir comentari ]   |  enllaç permanent  |   ( 3.5 / 11 )

Anterior Següent