aquest matí he fet el què tenia pendent des de feia un temps: he agafat els patins, que molt amablement m'han deixat, i apa a recórrer la ciutat!
no he fet cas als consells d'un gran amic que m'havia recomanat anar amb metro fins al passeig marítim i allà disfrutar, noooo! jo tossuda em poso els patins a casa, i apa... cap al carrer!
imagineu-vos: jo amb patins (la última vegada que me'ls vaig posar fa aprox 5a), el gos lligat a la corretja, el carrer que fa baixada... AAAAAHHHHHHH!!!!!
He decidit que si no volia matar-me jo i aixafar el gos el més prudent és que ella anés corrent pel seu compte i jo aniria fent.
He patit, m'he mort de riure del ridícul que feia, casi aixafo una iaiona, casi caic, he donat voltes...
En fi, un espectacle!!!
repetiré, però la pròxima vegada aniré resseguint el mar, que sempre dóna pau i envelar-se per les baixades és molt fotut!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 5 / 1 )ONO NO KOMACHI
(Mitjan segle IX)
Les nits d'autumne,
tothom diu que són llargues;
mes, si les passes
amb aquell qui tu estimes,
no et tems que ja és l'albada.
Em llevo amb ànsia:
un foc pel meu pit corre
que el cor m'abrusa.
¡Res no pot ajudar-me
per tal que anit jo el vegi!
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/po ... onesa.html
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 5 / 1 )L’home i l’art són inseparables. Ambdós tenen existència pròpia i s’influeixen recíprocament: l’home crea l’art, l’art modela l’home.
Una vegada creada l’obra, aquesta adquireix vida, es fa real i independent, i ofereix a la societat una imatge amb força pròpia. Des del moment de la creació de l’obra l’observador la integra, la interpreta, i li dóna un sentit concret que l’autor no podia imaginar. Des d’aleshores l’art es transforma en un actor actiu més. La força que posseeix l’art ha estat utilitzada per mostrar autoritat i poder al llarg de la història.
L’Art és el miracle que fa possible la unió entre l’ànima de l’home i la física de l’univers: a través de l’art s’expressa el sentiment més íntim i es representa el món més extern.
L’art camina al costat de la història de la humanitat buscant la perfecció del món, la màxima qualitat: la bellesa en totes les seves formes (sense oblidar que la bellesa és, sobretot, sentiment). Fent el camí de la història de l’art recorrem les doctrines que ens ensenyen a reconèixer el què és bell i també la història del pensament de la humanitat; però que a l’obra d’art es posi de manifest el moment històric en què viu l’autor no significa que conèixer la posició històrica, geogràfica i social sigui suficient per comprendre-la.
A l’obra d’art s’uneix tant la realitat viva com la psicològica de l’autor i de la societat en la que aquest viu. L’art és un diàleg entre la història, l’autor, i nosaltres: ens fa viure el moment històric de l’autor, ens insinua els seus sentiments, ens qüestiona els nostres i ens allibera de somnis i pors! i això serveix tant per l’individuo en concret com també per la societat com a col•lectiu: cal un esforç per part de l’observador, però aquest esforç te com a recompensa alliberar-nos de sentiments: viure a través de la imaginació dispensa de viure per l’acció.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 5 / 1 )Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.
I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.
La vida, ens dóna penes
ja al nàixer és un gran plor.
Però nosaltres,
Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.
[ 1 comentari ] ( 6 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 5 / 2 )Anterior Següent
Calendari
