
Podriem definir les 17.25h d'aquest 4 de desembre com a miserables. M'he llevat lluny de casa, i de l'escalfor. M'he mirat al mirall i la imatge no era agradable. Les primeres paraules de bon dia han estat crits i queixes perquè el sistema no va bé... Un cotxe m'ha topat i el molt miserable del conductor volia fer-me creure que jo n'era la culpable - i què més!!!-, no he triumfat amb els deures que tenia fets...
Per sort avui he pogut disfrutar de la imatge...
1. d'una fotografia que em dona pau pel contingut i pel color.
2. d'una dona d'uns 35a excèntrica que passejava la seva mascota: sí, la porca, la misèria. Passejava un autèntic senglar pel mig del carrer aragó!!!!
[ 1 comentari ] ( 15 visualitzacions ) | enllaç permanent |




( 3 / 109 )Feia dies que no em passaven "histories de carrer", o potser feia dies que estava capficada amb els meus embolics neuronals i era incapaç de fixar-me amb els fets que passaven al meu costat...
El cas és que l'altre dia, vaig estar a punt de deixar-me perdre una nova historia de carrer...
Tornava de la feina, intentant-me relaxar passejant pel centre d'un carrer principal de la ciutat. Tot el que els meus ulls veien eren fets habituals: cotxes fent cua i queixant-se perquè arribaven tard, bicis a punt d'aixafar peatons o de ser aixefades per taxis, avis amb cotxets, i jo disfrutant del sol i mirant el terra pensant en poc o res.. Podeu pensar que mirar al terra és de pessimistes o que és molt aborrit. No ho sé. L'únic que sé és que mirant al terra vaig veure: "gràcies". Com a bona ciutadana d'una gran ciutat no en vaig fer cas. Quant anava a posar el peu de la segona passa a terra, però, la neurona és va activar i vaig pensar: "que curiós que algú escrigui en un paper gràcies". Se'm va despertar la curiositat i vaig tornar aquella passa endarrera i vaig agafar el paper mig arrugat...(segur que qui em veiés posaria en dubte la meva integritat mental!)
Aquí teniu l'explèndida nota que vaig trobar:

Trobo apassionant que algú al mig del carrer disposi de temps i tingui ganes de donar concells morals als veins insolidaris. M'agradaria coneixer la persona que va escriure la nota...
El que també he pensat, és que probablement a qui anava dirigida la nota no la va pas rebre... En fi. Què penseu de les motos, de les notes, dels insolidaris...??
[ 1 comentari ] ( 14 visualitzacions ) | enllaç permanent |




( 2.8 / 131 )
Aquest matí he pogut disfrutar de la Barcelona assolejada de novembre. Passejant pel centre he vist un munt de gent, de peu, dones i homes, alguns nens i pocs avis. Tots ells tenien una cosa en comú: eren de procedències ben diferents, paisos on nosaltres anem a disfrutar d'unes exòtiques vacances. Estaven d'empeus sense pressa, esperant i fent cua. N'eren molts, l'un darrera l'altre, pacientment guardant torn per la comisaria de la policia local i somiant un dia disfrutar d'una vida millor.
[ 1 comentari ] ( 13 visualitzacions ) | enllaç permanent |




( 2.9 / 110 )
Sembla que arriba finalment la tardor. M'agrada!!
M'agrada recuperar aquells mocadors de coll que fan olor de l any passat i que et porten records de l'hivern. M'agrada recuperar aquelles sabates precioses i que per tant em posaré només un dia especial. M'agrada que faci fresca i que ens haguem d'abraçar. M'agrada que els boscos ens coloregin els somnis de groc i marró. M'agrada!
[ 2 comentaris ] ( 19 visualitzacions ) | enllaç permanent |




( 2.9 / 107 )Anterior Següent

Calendari



