El cas és que l'altre dia, vaig estar a punt de deixar-me perdre una nova historia de carrer...
Tornava de la feina, intentant-me relaxar passejant pel centre d'un carrer principal de la ciutat. Tot el que els meus ulls veien eren fets habituals: cotxes fent cua i queixant-se perquè arribaven tard, bicis a punt d'aixafar peatons o de ser aixefades per taxis, avis amb cotxets, i jo disfrutant del sol i mirant el terra pensant en poc o res.. Podeu pensar que mirar al terra és de pessimistes o que és molt aborrit. No ho sé. L'únic que sé és que mirant al terra vaig veure: "gràcies". Com a bona ciutadana d'una gran ciutat no en vaig fer cas. Quant anava a posar el peu de la segona passa a terra, però, la neurona és va activar i vaig pensar: "que curiós que algú escrigui en un paper gràcies". Se'm va despertar la curiositat i vaig tornar aquella passa endarrera i vaig agafar el paper mig arrugat...(segur que qui em veiés posaria en dubte la meva integritat mental!)
Aquí teniu l'explèndida nota que vaig trobar:
Trobo apassionant que algú al mig del carrer disposi de temps i tingui ganes de donar concells morals als veins insolidaris. M'agradaria coneixer la persona que va escriure la nota...
El que també he pensat, és que probablement a qui anava dirigida la nota no la va pas rebre... En fi. Què penseu de les motos, de les notes, dels insolidaris...??
[ 1 comentari ] ( 14 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.8 / 131 )
Aquest matí he pogut disfrutar de la Barcelona assolejada de novembre. Passejant pel centre he vist un munt de gent, de peu, dones i homes, alguns nens i pocs avis. Tots ells tenien una cosa en comú: eren de procedències ben diferents, paisos on nosaltres anem a disfrutar d'unes exòtiques vacances. Estaven d'empeus sense pressa, esperant i fent cua. N'eren molts, l'un darrera l'altre, pacientment guardant torn per la comisaria de la policia local i somiant un dia disfrutar d'una vida millor.
[ 1 comentari ] ( 13 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 110 )
Sembla que arriba finalment la tardor. M'agrada!!
M'agrada recuperar aquells mocadors de coll que fan olor de l any passat i que et porten records de l'hivern. M'agrada recuperar aquelles sabates precioses i que per tant em posaré només un dia especial. M'agrada que faci fresca i que ens haguem d'abraçar. M'agrada que els boscos ens coloregin els somnis de groc i marró. M'agrada!
[ 2 comentaris ] ( 19 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 107 )Emocions fortes, quin plaer, quin perill!!
Per què a alguns els hi mola el risc i les emocions fortes i a d’altres no?
Per què alguns s’aproximen al risc i d’altres es queden a la zona de tranquil.litat?
Per què ens costa deixar les addiccions malgrat sabem que no ens convenen?
Per què l’ausència de la droga suposa sentir-se buit, quant hauria de predominar la sensació de llibertat i plenitud?
Per què un cop s’abandona una addicció és busca una alternativa?
Per què tant risc de recaiguda?
No entenc que el plaer imminent pugui sovint vèncer el benestar del futur...
[ 2 comentaris ] ( 24 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3 / 111 )Anterior Següent
Calendari
