tardor 
martes, noviembre 21, 2006, 05:54 PM - UN MÓN FELIÇ


Sembla que arriba finalment la tardor. M'agrada!!
M'agrada recuperar aquells mocadors de coll que fan olor de l any passat i que et porten records de l'hivern. M'agrada recuperar aquelles sabates precioses i que per tant em posaré només un dia especial. M'agrada que faci fresca i que ens haguem d'abraçar. M'agrada que els boscos ens coloregin els somnis de groc i marró. M'agrada!

[ 2 comentaris ] ( 19 visualitzacions )   |  enllaç permanent  |   ( 2.9 / 107 )
addicte jo??? 
domingo, noviembre 19, 2006, 05:46 PM - UN MÓN FELIÇ
Emocions fortes, quin plaer, quin perill!!





Per què a alguns els hi mola el risc i les emocions fortes i a d’altres no?
Per què alguns s’aproximen al risc i d’altres es queden a la zona de tranquil.litat?
Per què ens costa deixar les addiccions malgrat sabem que no ens convenen?
Per què l’ausència de la droga suposa sentir-se buit, quant hauria de predominar la sensació de llibertat i plenitud?
Per què un cop s’abandona una addicció és busca una alternativa?
Per què tant risc de recaiguda?

No entenc que el plaer imminent pugui sovint vèncer el benestar del futur...

[ 2 comentaris ] ( 24 visualitzacions )   |  enllaç permanent  |   ( 3 / 111 )
MONET 
jueves, noviembre 9, 2006, 03:39 PM - LLEGIM L\'ART?
avui sóc jo qui ha fet l'esforç de buscar la informació de l'obra i traduir-la!!



El primer viatge que Monet va fer a Londres va ser el 1870. La serie de "Houses of the Parliament" la va iniciar el 1900.
Pintant des de la terrassa de St Thomas' Hospital, al final de la tarda, visualitza els edificis amb una llum lleugera per la posta de sol difuminada per la boira.
En aquesta pintura els edificis apareixen blaus, contra un cel dramàtic rosa violeta amb uns tocs blancs impressionants!
La Torre del Big Ben dóna la sensació d'atraure magneticament els remolins de llum. Llum rosa violeta de la posta de sol contra la boira de fum de carbó.
En una carta del 1920 Monet escriu "El que m'és m'agrada de Londres és la boira. Sense boira Londres no seria una ciutat digne. És la boira que ofereix a Londres la seva magnificiència"

[ 1 comentari ] ( 11 visualitzacions )   |  enllaç permanent  |   ( 3 / 99 )
London, un plaer pels sentits 
jueves, noviembre 2, 2006, 05:35 PM - LLEGIM L\'ART?
La Tate Modern, un petit plaer pels sentits. London, el més gran plaer!!!
Un dels autors que s'exposen a la Tate:



Títol: Tableau II
Autor: Mondrian Piet (1872-1944)
Cronologia: 1921-1925
Estil: neoplasticisme
Tècnica: oli
Suport: tela
Localització actual: col·lecció Max Bill, a Zuric
Tema: quadrats i rectangles de diverses mides acullen masses de colors primaris i brillants que es combinen i formen un teixit tancat que coincideix amb la superfície de la tela.

COMENTARI

Mondrian és l’exponent més important de l’abstracció geomètrica del segle xx i el model o marc de referència de gairebé tots els experiments duts a terme en aquest àmbit. Les seves aspiracions eren sublims i espirituals: lluitava contra el materialisme i estava convençut que el món es beneficiaria de ambients abstractes purs. Les seves pintures són un punt de partida cap a una nova forma de vida.

A partir del 1917 data de la creació de De stijl (l’Estil) o neoplasticisme, el seu llenguatge va esdevenir completament abstracte, ordenat al marge del natural, i es va simplificar fins a utilitzar només color primaris –vermell, groc i blau- i colors neutres - blanc, negre i gris- en una combinació de relació de formes planes que solen disposar-se en angles rectes, com la relació més perfecta i bella, és a dir, amb la representació, en general, d’una geometria de suports rectangulars.

Es considera que el període que va del 1921 al 25 és el més ric pel que fa a les aportacions del Mondrian. És l’etapa durant la qual va pintar Tableau II i les múltiples versions de Composició en vermell, groc i blau. La relació entre les línies –l’angle recte- és l’aspecte més important, respecte del qual s’ha de subordinar la aplicació del color, perquè el color no és tan pur com la línia i es refereix a coses exteriors.

Un quadre que tingui color no és del tot abstracte. El color es un fet sensorial, i la línia és un fet més racional. Qualsevol referència externa fa que l’objecte, el món exterior, continuï present en l’obra, i això s’ha de suprimir.

Mondrian, bo i eliminant les línies corbes i les diagonals, que considera desviacions, i tota classe d’elements decoratius que remetin allò que es superflu, aconsegueix un equilibri total entre la verticalitat i, mitjançant totes dues, una certa versatilitat. El seu art és pur, sense tema o argument ni contaminacions de cap mena, amb evocacions a l’universal. Per a ell, molt receptiu a les ideologies teosòfiques, l’oposició entre verticals i horitzontals representa la quinta essència del ritme de la vida.

Mondrian considerava la seva pintura com una expressió metafòrica de l’harmonia universal encaminada a aconseguir ideals de bellesa perfecta. Deia que, per tal de acostar-se a la espiritualitat en l’art, era convenient utilitzar la realitat el mínim possible, perquè la realitat és contrària a l’espiritualitat. Així s’explica d’una manera lògica l’ús de les formes elementals.

Karol Sandoval
Erina Guspí

[ 4 comentaris ] ( 27 visualitzacions )   |  enllaç permanent  |   ( 2.9 / 87 )

Anterior Següent