Autor: Munch, Edvard (1863-1944)
Cronologia: 1893
Estil: expressionisme
Tècnica: oli i tremp
Suport: cartró; 91cm x 73,5 cm
Localització actual: Nasjonalgalleriet, a Oslo (n’existeixen al voltant de 50 còpies)
Tema: un pobre ésser humà, a primer plà-no queda clar si és home o dona-i amb les mans al cap, emet un crit d’angoixa que sembla transmetre’s a tot l’entorn, excepte a les dues persones de l’altre extrem del pont, que resten alienes a la situació.
COMENTARI
En aquest quadre les línies ondulants configuren formes que més que figures són siluetes. Preses de l’esteticisme modernista, on eren pur joc, són utilitzades per Munch per expressar l’univers de la soledat, l’ angoixa, la por i la impotència.
Totes les línies semblen que són vives i que emanen del cap obert d’un crit. Cel, aigua i terra no són altre cosa que el reflex del món interior del personatge d’aspecte cadavèric. Les diagonals aguditzen la buidor de l’espai i l’ aïllament del protagonista. L’agitació i la barreja de colors expressen un estat anímic convuls. Munch mostra la tragèdia de la vida en un art figuratiu que no imita la naturalesa sinó que és totalment subjectiu.
L’exploració del món inferior feta la l’època moderna per Goya a l’etapa de les pintures negres és tractada aquí d’una manera diferent. Ja no se’ns mostren visions horripilants. El traç sinuós derivat de Toulouse-Lautrec es deforma fins arribar a l’ intensitat expressiva de Van Gogh. Per això Munch recorre a una tècnica de dibuix aparentment descurat i de traços maldestres.
Què expressa El crit ? la desesperaciól’ angoixa, la ineludible soledat de l’ésser humà en la negror de la vida. És el rebuig d’un món falsament optimista i la contemplació de la vida amb despietada lucidesa. És el protagonisme de l’emoció, com a essència de l’art. La pintura de Munch és tant el reflex de la inquietud i dels interessos de la seva pròpia cultura com la manifestació d’una trajectòria personal plena de frustracions. Eduard Munch és nòrdic, com el dramaturg Ibsen, que escriu sobre el drama de la vida, i com l’existencialista Kierkegard. El subjectivisme, tret present a tota la tradició nòrdica, catalitza la reacció a finals de segle contra el positivisme racionalista. L’obra de Munch va exercir una profundíssima influència sobre l’expressionisme alemany.
Daniela Gómez
Eva Nieto
http://www.xtec.es/~fmolina6/
[ afegir comentari ] | enllaç permanent | enllaç relacionat |
( 2 / 130 )Els temps canvien, han canviat.
A la nostra terra ha passat a la història aquella època en que s’escoltava a la gent gran i se la respectava. Em sap greu que tant sols es valori la força i l’energia de la juventud, i que s’oblidi l’experiència i la calma que suposa l’edat.
Un petó als meus avis, a qui agraeixo tot el que m’han ensenyat (que és tant...!!!)
aquí us presento unes anècdotes que m'ha explicat l'avi de quant era nen. Aquelles històries de vora el foc...
" target="_blank" >http://odeo.com/audio/2195142/view">
entrevista avi part 1
entrevista part 2
entrevista part 3
entrevista part 4
entrevista part 5
entrevista part 6
entrevista part 7
entrevista part 8
entrevista part 9
[ 1 comentari ] ( 14 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3.1 / 88 )Ahir, tornant de treballar, al vespre, cansada i desmoralitzada, vaig anar a buscar el metro. Com sempre vaig incertar la targeta, i com habitualment, la va rebutjar. Vaig anar per l’entrada contigua, i allà sí vaig poder passar. Mentre, al costat, a l’entrada que no funcionava, un noi saltava sense pagar i em mirava als ulls mentre jo pagava.
Baixàvem les escales, ell dues passes davant meu, jo pensava si calia que li fes algun comentari sobre pagar o no pagar (però de fet jo no tenia clar si era un delicte o no…). No vaig dir res. De cop i volta, però, el noi se’m va girar, i em va dir: “ho sento, sóc estudiant, em sap greu si t’he ofès”, jo al•lucinava, però si jo no havia dit res!!!
Vam començar a parlar, em va preguntar si jo era catalana, ell em va dir que era Berber, del sud de l’Atlas, i em va fer la comparació de català-espanyol, berber-marroquí. Em va explicar que feia vuit mesos havia arribat a Catalunya i que ara estava pendent de fer un curs de català, que tenia intenció d’estudiar dret, i que li costava força adaptar-se. Que havia estat a França però que no s’hi havia adaptat, que a Marroc havia deixat la seva família: un pare a qui li agraïa que l’hagués posat totes les facilitats per anar a Europa, una mare que no treballava i tres germans petits. Ell tenia 28 anys, com jo, però les circumstàncies li havien fet viure una vida ben diferent a la meva.
Va ser una conversa de quatre parades de metro, intensa. Ens vam despedir, jo amb tota naturalitat, ell més implicat, i em va donar el seu numero de telèfon. A la meva agenda ara hi tinc a més de tots els xavis, i joseps, un Mohamed (Mohamed del metro).
Per cert, portava un llibre en francès a la mà que em va cridar l’atenció: el títol deia alguna cosa així com “El primer, és l’únic amor autèntic”.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 2.8 / 93 )l'altre dia, al vespre, una nit càlida i tranquila, mentre caminavem per c/aribau comentant com havia anat el sopar, ens va aturar una senyora com la que us presento, amb una pregunata ben curiosa...
la senyora, primer en castellà, ens va preguntar "sois de aquí", en respondre-li que sí, tota preocupada ens va explicar: "mireu, és que "una" va a la peluqueria..." (jo em vaig preguntar si a aquelles hores les peluqueries encara eren obertes -no estaria malament per gent desorganitzada com jo!-), em va mostrar, ajupint el cap, el fabulós pentinat que li havien fet (jo seguia sense entendre quin era el problema amb la peluqueria), aleshores ens va indicar un balcó, "no sé si es que m'han tirat orins, o és algú que està regant les flors..." Em va fer un gest perquè li observés el cabell, i ja em veieu a mi al mig del carrer, OLORANT I PALPANT EL CABELL de la senyora per descartar que no es tractés, de com ella deia, d'un orinal que li haguéssin tirat!!! En comentar-li que el seu cap no feia cap olor rància, la senyora va marxar tranquil.la, disfrutant del seu pentinat!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 2.9 / 95 )Anterior Següent
Calendari
