El gòtic representa per a Catalunya, el moment de màxima plenitud històrica, i plena integració amb la cultura artística europea.
El nostre País, es troba al centre d'un estat, potència del mediterrani oriental: la corona d'Aragó. EL gòtic i catalunya es projecten enfora, acompanyant l'expansió política, comercial i cultural de Catalunya.
M'agrada el gòtic!
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 3.8 / 5 )L’home i l’art són inseparables. Ambdós tenen existència pròpia i s’influeixen recíprocament: l’home crea l’art, l’art modela l’home.
Una vegada creada l’obra, aquesta adquireix vida, es fa real i independent, i ofereix a la societat una imatge amb força pròpia. Des del moment de la creació de l’obra l’observador la integra, la interpreta, i li dóna un sentit concret que l’autor no podia imaginar. Des d’aleshores l’art es transforma en un actor actiu més. La força que posseeix l’art ha estat utilitzada per mostrar autoritat i poder al llarg de la història.
L’Art és el miracle que fa possible la unió entre l’ànima de l’home i la física de l’univers: a través de l’art s’expressa el sentiment més íntim i es representa el món més extern.
L’art camina al costat de la història de la humanitat buscant la perfecció del món, la màxima qualitat: la bellesa en totes les seves formes (sense oblidar que la bellesa és, sobretot, sentiment). Fent el camí de la història de l’art recorrem les doctrines que ens ensenyen a reconèixer el què és bell i també la història del pensament de la humanitat; però que a l’obra d’art es posi de manifest el moment històric en què viu l’autor no significa que conèixer la posició històrica, geogràfica i social sigui suficient per comprendre-la.
A l’obra d’art s’uneix tant la realitat viva com la psicològica de l’autor i de la societat en la que aquest viu. L’art és un diàleg entre la història, l’autor, i nosaltres: ens fa viure el moment històric de l’autor, ens insinua els seus sentiments, ens qüestiona els nostres i ens allibera de somnis i pors! i això serveix tant per l’individuo en concret com també per la societat com a col•lectiu: cal un esforç per part de l’observador, però aquest esforç te com a recompensa alliberar-nos de sentiments: viure a través de la imaginació dispensa de viure per l’acció.
[ afegir comentari ] | enllaç permanent |
( 5 / 1 )Avui he gaudit de tarda tranquila al museu (sempre i quant es pugui definir com a tranquil passejar per un d'aquests majestuosos museus on has d'escollir que veure).
Sobretot m'he entretingut a la zona d'impressionisme i postimpressionisme, i avui m'han cridat l'atencio quadres on predominava el blanc: "Sandvika" i "Branch of the Seine near Giverny" de Monet, i sobretot "woman at her toilette" de Berthe Morisot. Us convido a relaxar-vos amb aquest!
woman at her toilette
Berthe Morisot (1841 - 1895)
The Art Institute of Chicago
En principi, els impressionistes sentien una profunda aversió per tota pintura que fos massa formal o estigués massa treballada. En cap moment no van intentar portar a la tela conceptes romàntics com la profunditat, la solitud, el silenci o el misteri de la naturalesa, perquè creien que la missió de la pintura consistia sobretot a representar la naturalesa des del punt de vista òptic exclusivament. La tradicional llei de la mímesis (la imitació de la realitat) va ser interpretada per ells amb una radicalitat sense precedents i el que havia estat criticat per la majoria de les postures estètiques del passat (la captació purament aparent de la realitat) es va erigir en credo absolut per a l'Impressionisme. La representació artística, segons aquest moviment, no havia d'estar mediatitzada ni per la imaginació ni per la raó, sinó que tenia per únic objectiu traslladar a l'obra les impressions impregnades en els sentits i a la retina. En aquest sentit l'Impressionisme anava a defensar un art vinculat a l'aparença, desitjós de reflectir la temporalitat del fenomen i indiferent per complet a l'essència oculta de la naturalesa.
És impossible no veure l'alliberament que va suposar l'aparició de l'Impressionisme i de les seves conseqüències immediates: pintar a l'aire davant el motiu, observar directament la naturalesa, atorgar a la llum l'hegemonia que li correspon en el domini del visible, relativitzar tots els colors, abandonar la pintura de llegendes polsoses i tota ideologia directa, parlar de les aparences quotidianes que conformen l'experiència d'un públic urbà més ampli (festes, dies de camp, vaixells, dones al sol...)... Cap pintor anterior no s'havia atrevit a tant. Una pintura impressionista és, alhora, més precisa i més vaga, que qualsevol altra pintura que hàgim vist anteriorment. En ella tot ha estat més o menys sacrificat en nom de la precisió òptica dels seus colors i tons. L'espai, les mesures, l'acció (la història), la identitat, tot queda submergit sota el joc de la llum. I sorprenentment tot pot deduir-se'n d'una simple afirmació que Monet va fer en diverses ocasions: El motiu és per a mi del tot secundari; el que vull representar és el que existeix entre el motiu i jo.
El que ha canviat és fonamental. Abans, l'espectador entrava a la pintura perquè el seu marc o les seves vores eren el llindar. La pintura en qüestió creava el seu temps i el seu espai propis i l'experiència d'aquests romania inalterable i podia ser viscuda una i altra vegada. Però l'Impressionisme va tancar aquell temps i aquest espai i el que en realitat l'espectador rep del quadre es pren del que succeeix entre ell i la pintura perquè dins d'ella no succeeix gens.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressionisme
[ 2 comentaris ] ( 30 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 2.9 / 37 )Avui he disfrutat d'una ruta a peu per Chicago contemplant escultures!!
mmmhhh quina gran ciutat! mhhh quina pau!!
ARTISTA:Joan Miro
TITOL: "Chicago" (originariament titulat "El sol, la lluna, i una estrella")
DATA COL.LOCACIO:April 21, 1981. DISSENYADA mitjans del 1960;
LOCALITZACIO:Brunswick Plaza on Washington Street (just davant Daley Center's Picasso)
DESCRIPCIO: escultura de 40 peus d'alcada feta amb varis metalls, ciment i rajoles. Representa una dona amb els bracos estesos abracant i acollint. Miro pretenia evocar a la mistica forca de la gran mare Terra.
BIOGRAFIA: Nascut a Barcelona, Joan Miro va estudiar amb Francisco Gali. Originariament va pintar seguint un estil Fauvista i Cubista. Miro va viatjar als anys 20 a Paris on Picasso el va introduir al surrealisme. Interested by the relationship of art and the subconscious mind and slightly skeptical of Surrealism, Miro began to create his own biomorphic and semi-abstract forms in the late 1920. During the Spanish Civil War, he moved to France, but returned home when Nazis invaded France during World War II. Miro s ideas were in hihg demand.
[ 3 comentaris ] ( 28 visualitzacions ) | enllaç permanent |
( 3.1 / 33 )Anterior Següent
Calendari
