...és el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora diferent de les altres hores2012-02-06T10:10:40ZannaCopyright 2012, annaSPHPBLOGcarnage
incomprensió i falta d empatia, que escandalitza a estones per l amargor continguda dels personatges, un retrat de la infelicitat i l'agresivitat que aquesta genera, una pel.licula directa, sense tabús, real, i contundent, i que, cursiosament, gràcies al seu dramatisme, fa riure,a estones intensament, durant 79 minuts! ]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry120203-2117462012-02-03T00:00:00Z2012-02-03T00:00:00Zcreuant el carrerhttp://obrasocial.lacaixa.es/nuestrosce ... as_ca.html
és el quadre que més em va agradar: pel blanc dominant! perquè expressa la quotidianitat, perquè explica perfectament un moment, per lhome que observa la noia!
Autor: Giovanni Boldini, 1842-1931. Obra: Travessant el carrer.
1873-1875. Oli sobre fusta. Adquirit per Sterling i Francine Clark, 1925.
Boldini es va traslladar d'Italia a París el 1872 i va obrir un estudi a la Place Pigalle, on es va inspirar amb les escenes del carrer que veia per la finestra del seu estudi. En aquesta obra, una dona s'aixeca la faldilla de volants per travessar un carrer molt concorregut. Va sola i sembla que acaba de sortir de la botiga de roba interior situada a l'altre costat del carrer, detall captivador que no ha passat desapercebut al dandi que circula amb el seu cotxe de cavalls. En aquesta obra primerenca, l'enlluernadora tècnica de Boldini, de pinzellades curtes i amb molta lluminositat, aporta una sensació de moviment accentuada pels cavalls, els carruatges i el gos que travessa el carrer corrents. Malgrat una espontaneïtat aparent, va iniciar-lo al 1873 i el va acabar el 1875.]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry120126-1654252012-01-26T00:00:00Z2012-01-26T00:00:00ZSsshhhhh
ahir vaig ser feliç en silenci. vaig anar a veure the artist, pelicula muda del 2011, i definitivament em va encantar! Em va semblar una moderna pel.lícula homenatge al cine mut dels anys 20. Malgrat un punt de lentitud a l inici, el final és esplèndid, i el conjunt totalment recomenable. És un drama, sí! ens ve a recordar que les crisis són fortes, i que si hem arribat molt amunt la caiguda pot ser considerable: cal estar preparat x recular, cal ser humil i (hi afegeixo jo) recordar d'on venim. És un drama dolç i amable, que cal veure a la gran pantalla! és una història tendra i suau que t'obsequia amb un bon somriure! una bona forma de reinventar el cine mut, i una bona experiència davant de tant de soroll !!!]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry120115-2327052012-01-15T00:00:00Z2012-01-15T00:00:00Zllibertat? seguretat?? http://vimeo.com/34400805
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20 ... umbre.html]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry120112-1812572012-01-12T00:00:00Z2012-01-12T00:00:00ZNOCHEBUENA Fernando Silva dirige el hospital niños, en Managua. En vísperas de Navidad, se quedó trabajando hasta muy tarde. Ya estaban sonando los cohetes, y empezavan los fuegos artificiales a iluminar el cielo, cuando Fernando decició marcharse. En su casa lo esperaban para festejar. Hizo una última recorrida por las salas, viendo si todo quedaba en orden, y en eso estaba cuando sintió que unos pasos lo seguían. Unos pasos de algodón: se volvió y descubrió que uno de los enfermitos le andaba a atrás. En la penumbra, lo reconoció. Era un niño que estaba solo. Fernando reconoció su cara ya marcada por la muerte y esos ojos que pedían disculpas o quizá pedían permiso. Fernando se acercó y el niño lo rozó con la mano: "- decile a .... " susurró el niño-. "decile a alguien, que yo estoy aquí."
EDUARDO GALEANO. EL LIBRO DE LOS ABRAZOS.]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry111224-1340112011-12-24T00:00:00Z2011-12-24T00:00:00ZGéiseres i altres aventuresAbans d ahir i ahir vam visitar les poquetes ruines mayes k tenen, que ens van encantar! Ahir a la tarda vam recorrer el k s anomena "ruta de las flores" que son poblets en una zona de produccio de café i Molts d ells amb encant i moltes de les seves parets dibuixades. Avui teniem intencio d anar al parc natural " el imposible", ens hem llevat a les 6 i a les 7 ja estavem en marxa en direccio Tacuba. A les 9 30 ja hi erem i demanem el cami hacia el imposible... I seguint les indicacions arribem a un caminot ple de pedregal i una forta pendent... Preguntem convençudes k shan confos xk ens havien dit que era un recorregut apte x "carros".. Sisi: esta es la carretera... Xo si no es carretera... Bueno es xa "4x4"!!! Nooooo!!! Parlem amb mig poble, esperant k algu ens obri una carretera inexistent, sense voler acceptar el k es obvi: No hi ha opcio ! Amb 4x4 hi ha dues hores d cami i dps 4 h caminant.... Bbbuuufff deixem El Impossible x impossible ! "el Parque Nacional El Imposible toma su nombre del Paso del Imposible, Según las historias de la zona, durante la primera mitad de este siglo, los cafetaleros transportaban su café a lomo de mula, desde las fincas del norte hacia el puerto de Acajutla. Sin embargo, existía una barranca entre dos montañas donde se interrumpía el paso; para salvar este punto, se colocaban troncos de árboles por donde pasaban las mulas y en muchas ocasiones se accidentaban tanto los animales como las personas."
Cal fer marxa enrrera i replantejar-nos el dia!!! tornant a preguntar com sortir d un poble, un lugareño, (no se ben be com) ens DIU k xk no anem al balneario... Jo ja ho havia vist i mhavia cridat l atencio, com a bon pais volcánic tenen aigues termals i sulfuroses... Total k ens hem passat el dia, soles, a un raco de mon xulissim , amb "géiseres" d aigua bullint! , ens ha encantat, ens hem omplert d optimisme i pau, i, segons ells "hemos rejuvenecido cinco años y hemos ganado salud "]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry111209-0416262011-12-09T00:00:00Z2011-12-09T00:00:00ZVolca Sta. Ana ; el salvadorEl dia ens va acompanyar, hi havia boireta k ajudava a suportar la calor, i la impuntualitat del pais tb ens va permetre, tot i arribar tard poder fer la excursio amb un grup, guia i dos policies.
D aixo vull parlar, del grup. Vam coincidir amb una nordamericana, un canadenc, una Noruega, tres madrilenys, i nosaltres tres. Des del principi de l excursio, un cami de descens de muntanya, amb "escalons", em va semblar que entre la parella de madrilenys hi havia molt d amor. Pero al CAP d uns segons vaig veure k el seu amor era immens!!! Anaven íntimament agafats xq la noia tenia una important discapacitat visual! Te una enfermetat "degenerativa", que li van detectar als 6 anys, que tb te un germa seu, xo ningu mes de la familia, i que li afecta a la visio central xo no a la periferica (tipus degeneracio macular). Vaig trobar admirable la força de la Teresa x lluitar, malgrat les dificultats, i intentar que l enfermetat li limiti la vida el menys possible ( a ella i als k l envolten). X nosaltres no va ser una excursio fàcil, x ella, un repte lluitant contra esglaons, pedres i troncs, i xl seu company una prova d amor Per voler lluitar al seu costat.
Compartir l excursio amb la Caro (gens acostumada a la muntanya), amb l olga; l encant del paisatge, el regal del crater; i l exemple dels companys, va fer k ahir fos un dia x no oblidar!!!]]>http://www.eulaliaqueralto.com/gimbiblog/index.php?entry=entry111206-1350072011-12-06T00:00:00Z2011-12-06T00:00:00ZMARIO BENEDETTI. el amor, las mujeres y la vida LA CARICIA ES UN LENGUAJE SI TUS CARICIAS ME HABLAN NO QUISIERA QUE SE CALLEN
estados de ánimo
UNAS VECES ME SIENTO COMO POBRE COLINA Y OTRAS COMO MONTAÑA DE CUMBRES REPETIDAS
UNAS VECES ME SIENTO COMO UN ACANTILADO Y EN OTRAS COMO UN CIELO AZUL PERO LEJANO
A VECES UNO ES MANANTIAL ENTRE ROCAS Y OTRAS VECES UN ÁRBOL CON LAS ÚLTIMAS HOJAS
PERO HOY ME SIENTO APENAS COMO LAGUNA INSOMNE CON UN EMBARCADERO YA SIN EMBARCACIONES
UNA LAGUNA VERDE INMÓVIL Y PACIENTE CONFORME CON SUS ALGAS SUS MUSGOS Y SUS PECES
SERENO EN MI CONFIANZA CONFIADO EN QUE UNA TARDE TE ACERQUES Y TE MIRES TE MIRES AL MIRARME.
]]>